Nosaltres som el problema , i en nosaltres està la solució
Sometent
El sometent, amb uns inicis que ens remunten fins a - Corts de Catalunya, any ,1068 - ( gairebé mil anys), amb un esperit consagrat a la defensa i no a la agressió, en la seva dilatada trajectòria ha tingut crides i abolicions, --( sempre interessades per part del mandatari de torn.)--
Un dels episodis, que degut a estar comprés en una recent i podríem dir moderna època, ha permès la existència de documentació escrita i contrastable amb altres fets històrics, permetent descobrir l’esperit mes conspicu d’aquesta mil·lenària institució.
Aquesta documentació de fets, permet esbrinar i conèixer una època en la qual el sometent es va refer a sí mateix, per primer cop en la seva historia.
El butlletí que ara s’inicia intenta renéixer a l’ombra dels fets que es van succeir al Bruc, recollint el testimoni que ens va deixar aquesta institució tan nostra.
Aquesta fotografia que il·lustra el butlletí en aquesta nova singladura, recull l’esperit que emana d’aquesta institució que no hagués hagut restat mai abolida, doncs representa la realitat d’una comunitat de persones unides amb el desig d’aconseguir quelcom més que pau.
Vet aquí que el lema que els uneix sigui “pau, pau i sempre pau” que equival a resumir que aquesta tranquil·litat provindrà per pogué ser ells mateixos els asseguradors d’aquesta pau.
Om pot observar en la fotografia com existeixen les diferents classes socials de que es compon la organització, però podem observar en el rostre i actituds dels seus components la cohesió que impregnava el ser membre actiu en els seus destins.
L’esperit del sometent que es desprèn es el mes fonamental, es a dir, la tendència a ser un mateix, però al mateix temps comprenen, que la unió fa la força.
Hi ha una vella frase que defineix molt be, també, aquest esperit. Aquesta frase sentencia que la roba bruta s’ha de rentar a casa. Ningú com sí mateix coneix les necessitats que cada comunitat a la que pertany precisa.
Per una banda, ningú pot conèixer com un mateix les pròpies necessitats, i d’altre banda, ningú te el perquè carregar amb problemes aliens.
Aquesta fotografia, ens mostra també les armes necessàries per aquesta època per la pròpia defensa, encara que actualment, ja no son necessaris. Però sí l’esperit.
Avui DIA aquestes armes han canviat igual que les mateixes armes que sostenen varen ser canviades per altres ja desfasades.
Actualment son mes necessàries les armes de les actituds, lleis i normes que estem disposats a acceptar.
Perquè el sometent sempre va representar la defensa, no la agressió.
La defensa del que tant ens costa obtenir en la nostra vida de treball i esforç.
En contra nostre sovint existeix la agressió dels que volen imposar-nos d’una o altra manera, uns plantejaments que finalment deriven sempre en l’intent de l’espoli dels nostres bens o drets.
La finalitat d’aquests nous butlletins es donar a conèixer la veritable identitat i anima de aquesta institució que durant tants segles a arrelat a Catalunya, basant-se en el testimoni escrit existent mitjançant els antics articles del butlletí “Pau i Treva” des de desembre de 1888, fins desembre de 1919.
El principal objectiu d’aquesta nova singladura, es la formació de sometents locals autònoms amb diferents graus de participació:
§Sometent
§Col·laboradors
§Simpatitzants
Aquests son els tres objectius
Es preguntaran que s’aconsegueix amb tot això,
La resposta es que Sol, res no s’aconsegueix,
dins d’una organització es pot quasi garantir que sí.
Sol, no es te veu, i es fa molt difícil la defensa davant les agressions que ens amenacen constantment dia darrera dia, i que per desgracia tots hem patit en ocasions, i que qualsevol es pot retrobar.